The Wedding Present - Valentina (2012)

A l'any 1985 quan TWP van començar, el terme "indie" no s'havia inventat com a corrent musical, en aquell moment parlàvem de música alternativa, però després de 27 anys tothom té clar que l'autèntica filosofia indie no seria el mateix sense aquesta banda, van parar el projecte al 1997 per continuar amb Cinerama i al 2004 tornen a escena amb un disc de pop majistral "Take Fountain" després varen voler continuar aquest camí pop amb "El Rey" sense gaire encert, i ara amb el David Gedge com únic supervivent ens porten "Valentina", un disc que com era fàcil pensar torna als inicis, però amb la producció i qualitat de so actual, aquest so brut ja no ho és tant, i és més assimilable a un públic actual i a la vegada exigent, on no defraudarà la seva habitual sinceritat musical.

Sigur Ros - Valtari (2012)

Després d'una pujada meteòrica, és d'agrair que un grup arribat aquest moment de la seva carrera, posi els peus a terra i agafi del fre de mà per tornar a fer una música feta des de l'ànima mes profunda, i deixar el pop pel seu carismàtic cantant, on el Jónsi sembla que també se sent còmode però que potser no tant la resta de la banda, es podrà dir el que es vulgui d'aquest disc però crec que la seva sinceritat musical el defineix per si mateix. Llarga vida a Sigur Ros!!!

Here We Go Magic - A different ship (2012)

Destacable d'aquest treball és la producció a carrec de Nigel Godrich dels Radiohead, el qual marca la singularitat de cada tema dintre del seu univers particular, i al llarg de tot el disc anem descobrint una diversitat destacable, però que fins i tot en els temes menys remarcables del disc, aconsegueix un nivell de detall en els arranjaments que li dona un so elegant dins de la raresa de la proposta d'aquesta banda.

Garbage - Not your kind of people (2012)

Ara si, ja es pot parlar amb propietat de la tornada de la banda de Shirley Manson, un disc fet sense més pretensions d'agradar als seus fans de sempre, que no són pocs, i que tal com està el "mundillo" musical és el millor que han pogut fer, perquè amb l'onada de bones bandes que hi ha actualment fer-se un lloc és difícil, de tota manera sense ser el seu millor disc, crec que és prou correcte i fidel al so tipic de la banda.

Chromatics - Kill for love (2012)

Des de la seva aparició a la banda sonora de "Drive" el seu èxit ha anat in crescendo, en aquest nou disc en format de doble cd, tenim grans cançons d'electrònica etèria i guitarres post-punk amb veu femenina de xiuxiuejant elegància que ja és marca de la casa, i altres temes instrumentals que sembla no portar enlloc, però que ens preparen per descobrir el següent gran tema. A més el grup ens regala online un disc amb temes d'aquest disc però sense percussions, i el que es podría pensar que és despullar les cançons, es planteja com un exercici d'estil molt aconseguit en una mena de possible soundtrack imaginari, també molt recomenable. http://www.sendspace.com/pro/dl/7c67td

Tales of Murder and Dust - Hallucination of Beauty (2012)

Des de Dinamarca ens porten un so atmosfèric i psicodèlic amb sonoritats medievals i hindús, entre Dead Can Dance i Piano Magic..., per dir-ho així. El podeu descarregar des de el seu bandcamp al preu que vosaltres volgueu.

Maika Makovski - Thank you for the boots (2012)

La mallorquina fa un pas més en la seva aclamada carrera musical, aquí més optimista que en els seus anteriors treballs, però sense deixar de ser prou inquieta per provar sort amb tot tipus de sons, té el do de la versitalitat, encara que potser amb una varietat excessiva es desvirtua l'essència estilística, sembla que encara està buscant el seu camí però fins que el trobi ens està deixant molt bones sensacions.

Magic Wands - Aloha Moon (2012)

Ara que han tornat el Garbage, crec que Magic Wands amb el seu primer treball se'ls han avançat per un mes i han fet el disc que els tocava fer als companys de Shirley Manson, amb això queda tot dit.

De La Mancha - The End Of Music (2012)

De La Mancha són suecs i practiquen una mena de pop atmosfèric i relaxat ple d'emocions contingudes, cançons que sobrepassen els cinc minuts fàcilment però que no es fan pesades, un disc per a moments d'introspecció personal...

Seventeen Evergreen - Steady on, scientist! (2012)

Des de Sant Francisco, aquest duo a parit un segon disc molt complet ple de referències clares, però molt aconseguit, amb un so a base de rock-psicodèlia-electrònica amb tocs d'experimentació que li donen un aire molt actual.

Infadels - The Future of the Gravity Boy (2012)

Tercer disc després de quatre anys, 10 temes de rock ballable seguint els mateixos cànons dels seus anteriors treballs, no defrauden, et faran passar una bona estona, ideals per una bona festa indie...!!!

120 Days - 120 days (2006) i 120 days II (2012)

Dos són els discos de 120 Days el I del 2006 i sis anys després el II, i al meu entendre aquest nois Noruecs han sofert una involució total, ho dic perquè després d'un magnific primer disc de pop alternatiu, space rock, indie i post punk adornat d'electrònica, ens porten un segon disc bàsicament electrònic amb alguna excepció com el primer tema del disc, total que si no fos pel primer disc diria que no està malament, però..., us deixó un vídeo d'un tema del primer disc.

Lotus Plaza - Spooky action at a distance (2012)

El guitarra de Deerhunter, Lockett Pundt en solitari, una mina aquesta banda, pop lo-fi, shoegaze melancólic i delicat, un bon disc que es mou entre les guitarres dels My Bloody Valentine i per moments les melodies i repeticions dels Stereolab i els mateixos Deerhunter, tot molt subtil i càlid.

XTRNGR - Together (2012)

Kenny Perez és XTRNGR, artista manresà que ens ofereix un nou treball amb 8 temes de minimal ambient cada vegada mes elaborat i guanyant en densitat ambiental, paisatges sonors per a moments de relax, per escapar de tot plegat i deixar-se portar..., amb la col·laboració de Genoveva posant veus en un dels temes i un remix a càrrec de Davic Nod. A més està tenint una bona repercussió a nivell nacional, a sonat a Siglo 21 i a Atmósfera de Radio3.
http://discontinurecords.bandcamp.com/album/together

Light Asylum - Light Asylum (2012)

Disc de debut, experiment post-punk, essència gòtica, electrònica robòtica de ball, en definitiva revival sintètic vuitantero..., no hi ha més, però tampoc passa res, no?

Disappears - Pre Language (2012)

Densa sonoritat, essència krauftrock, melodies rebestides de guitarres, en alguns moments podem pensar en els Sonic Youth més continguts com a clara influència, però no queda aqui la cosa..., disc a escoltar amb profunditat i al final et quedarà una agradable sensació...

This is Head - 0001 (2010)

Suecs si, però no el típic grup suec, les seves influències van més enllà dels habituals, aconseguint un pop de sonoritats molt cuidades amb la justa electrònica i de consistencia continguda...

Orbital - Wonky (2012)

Amb el single de presentació http://youtu.be/Q9675nvyses i que dóna nom al disc vam tenir una sensació de que tornaven amb energies renovades, després escoltant tot el disc toques de peus a terra i trobes un disc correcte i madur, han passat els anys i ara trobem moments amb fantàstics paisatges sonors acompanyats de temes més enèrgics però alhora ambientals al més pur estil Orbital de tota la vida i algunes col·laboracions com la de Zola Jesus amb aquest curiós i reflexiu video.

Mishima - L'amor feliç (2012)

No sóc molt amant de la música en català, es nota...? però he de reconèixer que aquesta banda té alguna cosa especial que no trobo en la majoria de grups, deu ser per la seva cuidada musicalitat o aquesta veu que no sembla ser gran cosa, però que té un algo que m'agrada.

Metropol - My own gravity (2011)

Grup de Valencia, amb un so de clares influències a Interpol, Coldplay o els mateixos The Cure, tot molt correcte.

Made in Japan - Sights and sounds (2012)

Pop melòdic, elegant aposta d'aquests australians que guanyen a cada escolta, de clara referència als 80`s, com uns Cinematics però menys contundents.