2012 SelecSession 5.0

Com a regal de Nadal aqui teniu la primera SelecSession de la temporada, i amb aquesta ja van cinc, aqui us deixo l'enllaç al meu Dropbox on podreu escoltar o descarregar la sessió, en aquesta ocasió he volgut retre homenatge al que per mi a sigut el millor descobriment de l'any, els Chromatics, grup que he descobert gracies a la banda sonora de la pel·licula Drive, espero us agradi, bones festes.

Como regalo de Navidad aquí tieneis la primera SelecSession de la temporada, y con esta ya van cinco, aquí os dejo el enlace a mi Dropbox donde podreis escuchar o descargar la sesión, en esta ocasión he querido rendir homenaje al que para mí a sido el mejor descubrimiento del año, los Chromatics, grupo que he descubierto gracias a la banda sonora de la película Drive, espero os guste, felices fiestas.

http://db.tt/wwXitgg7

DIIV - Oshim (CD 2012)

Club Smith - Appetite for Chivalry (CD 2012)

Bjӧrk - Bastard (CD Mixes 2012)

Placebo - B3 (EP 2012)

Blacanova - Como ve el mundo un caballo (CD 2012)

Bat For Lashes - The haunted man (CD 2012)

Tame Impala - Lonerism (CD 2012)

The New Raemon - Tinieblas, por fin (CD 2012)

Expatriate - Hyper/Hearts (CD 2012)

Benjamin Gibbard - Former Lives (CD 2012)

The Raveonettes - Observator (CD 2012)

Absynthe Minded - As it ever was (CD 2012)

Menomena - Moms (CD 2012)

The Presets - Pacifica (CD 2012)

Peaking Lights - Lucifer (CD 2012)

David Byrne & St. Vincent - Love this giant (CD 2012)

Cat Power - Sun (CD 2012)

The XX - Coexist (CD 2012)

The Temper Trap - The Temper Trap (CD 2012)

DE/VISION - Rocket and swords (CD 2012)

Two Door Cinema Club - Beacon (CD 2012)

Wilhelm and the Dancing Animals - The war of the species (CD 2012)

Undo - Motas de polvo (CD 2012)

Bloc Party - Four (CD 2012)

Fuxa - Electric sound of summer (CD 2012)

Conduits - Conduits (CD 2012)

Wild Nothing - Nocturne (CD 2012)

The Vaccines - Come of age (CD 2012)

Nudozurdo - Ultra Presión (EP 2012)

Najwa - Donde rugen los volcanes (CD 2012)

The Flaming Lips - The Faming Lips and Heady Fwends (CD 2012)

Public Image Ltd (PiL) - This is PIL (CD 2012)

Twin Shadow - Confess (CD 2012)

Després d'una època de relax bloggero (demano disculpes) i des del dia d'avui torno a la càrrega, però per recuperar el temps perdut deixaré d'enrotllar-me en comentaris que no porten a res, i la meva aportació es limitarà a publicar únicament els vídeos dels artistes que segueixo, comencem!!! :

Paul Banks - Banks (2012)

Segon disc del líder dels Interpol en solitari, després d'un primer disc signat amb el pseudònim de Julian Plenti una mica irregular, ens porta un treball més complet i més treballat, un bon disc on tornar a escoltar una gran veu.

Segundo disco del líder de los Interpol en solitario, tras un primer disco firmado con el seudónimo de Julian Plenti un tanto irregular, nos trae un trabajo más completo y más trabajado, un buen disco donde volver a escuchar una gran voz.

Festa Indie a Manresa

Indivendres - I Festa Raons de Pes

El millor de la música indie punxada per Dj Grozza, Mr.Twee i Ritxmond Dj. Abracadabra. Ens posem les piles, en cooperació amb l’Stroika, per aconseguir enderrocar nèures i fer reventar altaveus a base de riffs gloriosos, ritmes que se’ns enduen i melodies que ens piquen l’ullet tot dient veritats que es queden gravitant dins el cap il•luminant la nit, buah! I a mes, l’actuació especial de Sanjays; Psicodèlia frenètica per no parar de ballar. Riffs luxuriosos que es colen entre els hi-hats. Surrealisme àcid. Tres veus que s’entrellacen descaradament. Sensualitat. Hedonisme. I un directe magnètic i salvatge com pocs! STROIKA, DIVENDRES 26 OCTUBRE, A PARTIR DE MITJANIT I FINS A LES 6 DEL MATI Entrada Gratuïta fins a les 2 de la matinada.

Toy - Toy (2012)

Aquí es deixa notar l'evolució del kraut, guitarres com pilars d'un so acompanyat de teclats amb melodies pop, i tot envoltat de post-punk anglès a l'estil dels Horrors però amb carisma personal, moltes referències a altres temps on la foscor dels ambients sonors s'entenien com una mostra de sensibilitat creativa. Amb bandes com aquesta encara tenim l'esperança que això no es perdi.

Aquí se deja notar la evolución del kraut, guitarras como pilares de un sonido acompañado de teclados con melodías pop, y todo rodeado de post-punk inglés al estilo de los Horrores pero con carisma personal, muchas referencias a otros tiempos donde la oscuridad de los ambientes sonoros se entendían como una muestra de sensibilidad creativa. Con bandas como ésta aún tenemos la esperanza de que esto no se pierda.

Dead Can Dance - Anastasis (2012)

16 anys després torna la parella més enigmàtica de la música contemporània, Brendan Perry i Lisa Gerrard, i ho fan de manera magistral, no podia ser d'altra manera, una nova obra majestuosa, intimista, hipnòtica, no hi ha prou adjectius per descriure la seva música sempre plena de sonoritat barroca, neoclàssica i purista, un disc que tracta la cultura mediterrània de la Grècia clàssica passant per Turkia i el nord d'Àfrica, cultures musicals que en realitat sempre han estat presents en la seva obra. Recomanable escoltar a la foscor de la teva intimitat i gaudir de tots els detalls sonors que ens reporta aquesta magnífica obra.

16 años después vuelve la pareja más enigmática de la música contemporánea, Brendan Perry y Lisa Gerrard, y lo hacen de manera magistral, no podía ser de otra manera, una nueva obra magestuosa, intimista, hipnótica, no hay suficientes adjetivos para describir su música siempre llena de sonoridad barroca, neoclásica y purista, un disco que trata la cultura mediterranea de la Grecia clásica pasando por Turkia y el norte de Africa, culturas musicales que en realidad siempre han estado presentes en su obra. Recomendable escuchar en la oscuridad de tu intimidad y disfrutar de todos los detalles sonoros que nos reporta esta magnifica obra.

Aviador Dro - La voz de la ciencia (2012)

Els nostres DEVO particulars tornen a la càrrega amb un projecte multidisciplicinar on convergeixen la ciència-tecnologia i la música, sens dubte la seva música és la més adequada per a aquesta empresa, que es dóna a conèixer en concerts on prèviament compareixen les principals personalitats de la ciència actual, a modo de ponència informativa. Quant al disc podem parlar d'una presentació impecable en format llibre amb informació molt interessant sobre els avenços que ens depara el futur, i on cada un dels temes del disc està dedicat a una teoria o investigació en concret, fidels al seu estil de sempre, però recuperant l'essència dels primers discos on es nota que la nova inspiració a tornat a les seves neurones de mutants impertorbables. Llarga vida al "AVIADOR DRO y sus obreros especialitzados", (els meus ídols per sempre).

Nuestros DEVO particulares vuelven a la carga con un proyecto multidisciplicinar donde convergen la ciencia-tecnologia y la música, sin duda su música es la más adecuada para esta empresa, que se da a conocer en conciertos donde previamente comparecen las principales personalidades de la ciencia actual , a modo de ponencia informativa. En cuanto al disco podemos hablar de una presentación impecable en formato libro con información muy interesante sobre los avances que nos depara el futuro, y donde cada uno de los temas del disco está dedicado a una teoría o investigación en concreto, fieles a su estilo de siempre, pero recuperando la esencia de los primeros discos donde se nota que la nueva inspiración a vuelto a sus neuronas de mutantes imperturbables. Larga vida al "AVIADOR DRO y sus obreros especializados" (mis ídolos para siempre).

The Cast of Cheers - Family (2012)

Frenètic segon disc d'aquests irlandesos de Dublín, indiepop ple de ritme on trobareu un bon grapat de cançons que segur et faran moure els peus, amb un so correcte i que esperem continuï amb una bona evolució de cara a propers treballs, d'entrada crec que és un bon punt de partida.

Frenético segundo disco de estos irlandeses de Dublin, indiepop lleno de ritmo donde encontraréis un buen puñado de canciones que seguro te harán mover los pies, con un sonido correcto y que esperamos continúe con una buena evolución de cara a próximos trabajos, de entrada creo que es un buen punto de partida.

Alt-J (Δ) - An awesome wave (2012)

Un dels discos més sorprenents d'aquest any sense dubte, els de Leeds completen un disc ple de diversitat sonora, de matisos i d'una complexitat musical que ens fa pensar en The xx o Wild Beasts, és un disc fet a consciència, qualitat per sobre de la mitjana i un disc fet per analitzar en detall, ens ho podem passar molt bé. Un gran debut per aquesta banda, que va haver d'adaptar el seu nom a Alt-J perquè el seu nom original és el símbol "Δ" que només es pot es pot escriure amb el teclat d'un Mac, amb aquesta combinació de tecles.

Uno de los discos mas sorprendentes de este año sin duda, los de Leeds completan un disco lleno de diversidad sonora, de matices y de una complejidad musical que nos lleva a pensar en The xx o Wild Beasts, es un disco hecho a conciencia, calidad por encima de la media y un disco hecho para analizar en detalle, nos lo podemos pasar muy bien. Un gran debut para esta banda, que tuvo que adaptar su nombre a Alt-J porque su nombre original es el símbolo "Δ" que sólo se puede se puede escribir con el teclado de un Mac, con esta combinación de teclas .

Happy Hands Club - Parking lot (2012)

Banda sueca que ens porta un so fresc i divertit per a gaudir a les nostres vacances d'estiu, i que a més ens ofereix moments de reflexió per al nostre descans i relax prenent una cervesa al xiringuito de la nostra platja preferida, indie pop accessible per a la majoria, però que està per sobre de la mitjana en quant a qualitat i aportació emotiva, tot a base de melodies i actitud, la millor fórmula.

Banda sueca que nos trae un sonido fresco y divertido para disfrutar en nuestras vacaciones estivales, y que además nos ofrece momentos de reflexión para nuestro descanso y relax tomando una cerveza en el chiringuito de nuestra playa favorita, indie pop accesible para la mayoria, pero que está por encima de la media en cuanto a calidad y aportación emotiva, todo a base de melodías y actitud, la mejor fórmula.

Piano Magic - Life Has Not Finished With Me Yet (2012)

Esperat nou àlbum, feia tres anys des del seu últim treball, aquí ens desgranen un seguit de temes que critiquen l'actual societat i els poders que ens governen, un disc en què es nota l'empremta deixada per Brendan Perry dels Dead Ca Dansi després de la seva col·laboració en l'últim disc "Ovation", una sèrie de cançons d'acurada sonoritat i atmosferes relaxades, potser un disc més introspectiu i instimista, retrobant l'essència dels sons anteriors i buscant un so intermedi entre els seus primers experimentals discos i els seus últims treballs.

Esperado nuevo album, hacía tres años desde su último trabajo, aquí nos desgranan una serie de temas que critican la actual sociedad y los poderes que nos gobiernan, un disco en el que se nota la huella dejada por Brendan Perry de los Dead Can Dance después de su colaboración en el último disco "Ovation", una serie de canciones de cuidada sonoridad y atmósferas relajadas, tal vez un disco mas introspectivo y instimista, reencontrando la esencia de los sonidos anteriores y buscando un sonido intermedio entre sus primeros experimentales discos y sus últimos trabajos.

Thieving Irons - Behold, this dreamer! (2012)

Atmosferes etèries, ambients reflexius, vocalitzant malenconies prominents, però per moments afloren centelleigs d'optimisme reprimit, a base de melodies recobertes de guitarres amb una acurada producció i una relaxada posada en escena plena de matisos, Nate Martinez component en els directes de The National sap el que fa i ho demostra en cada detall de la seva música, un cop passen els primers temes entrem en un temps de relax que es trenca per la fantàstica "Poison" un punt d'inflexió que ens enverina i que ens obliga a romandre atents als delicats temes que continuen, una obra mestra que culimina amb la magnifica "Swimming with minnows".

Atmósferas etereas, ambientes reflexivos, vocalizando melancolías prominentes, pero por momentos afloran destellos de optimismo reprimido, a base de melodías recubiertas de guitarras con una cuidada producción y una relajada puesta en escena llena de matices, Nate Martinez componente en los directos de The National sabe lo que hace y lo demuestra en cada detalle de su música, una vez pasan los primeros temas entramos en un tiempo de relax que se rompe por la fantástica "Poison" un punto de inflexión que nos envenena y que nos obliga a permanecer atentos a los delicados temas que continúan, una obra maestra que culimina con la magnifica "Swimming with minnows".

Uni_Form - 1984 (2012)

Ens posem en situació, univers Joy Division, sí, però amb un referent fins i tot més clar Interpol, en aquest moment ens posem a escoltar el que és el segon treball d'aquesta banda portuguesa i ens trobem el que ens podríem imaginar, però es té de reconèixer que és una bona feina, no és una còpia literal de la banda de Nova York encara que per moments ho pot semblar, escoltant amb atenció se'ls a de reconèixer el mèrit d'aconseguir un segon disc mantenint el nivell del primer disc, però millor treballat, amb predomini d'unes guitarres molt punxants i on l'energia domina i és permanent durant tot el disc, i el cantant es deixa la pell en cada tema.

Nos ponemos en situación, universo Joy Division, sí, pero con un referente incluso más claro Interpol, en este momento nos ponemos a escuchar lo que es el segundo trabajo de esta banda portuguesa y nos encontramos lo que nos podríamos imaginar, pero se tiene de reconocer que es un buen trabajo, no es una copia literal de la banda de Nueva York aunque por momentos lo puede parecer, escuchando con atención se les a de reconocer el mérito de conseguir un segundo disco manteniendo el nivel del primer disco, pero mejor trabajado, con predominio de unas guitarras muy punzantes y donde la energía domina y es permanente durante todo el disco, y el cantante se deja la piel en cada tema.

The Hundred in the Hands - Red night (2012)

Duo arty de Broklyn, ella estudiant de opera i ell estudiant d'art, en definitiva un experiment sonor a base de post punk electrònic amb agradables cançons synth-pop. En cosa de quatre anys aquesta parella han aconseguit que el seu projecte prengui la forma correcta per poder tirar endavant i la proposta està convencent, només el futur ens dirà si aconsegueixen tots els seus objectius.

Dúo arty de Broklyn, ella estudiante de opera y él estudiante de arte, en definitiva un experimento sonoro a base de post punk electrónico con agradables canciones synth-pop. En cosa de cuatro años esta pareja han conseguido que su proyecto tome la forma correcta para poder salir adelante y la propuesta está convenciendo, sólo el futuro nos dirá si consiguen todos sus objetivos.

Lana del Rey - Born to die (2012)

Ara que sembla que ja ha passat una mica l'eufòria del cicló Lana del Rei i el seu neomarketing, i d'una actuació al Sónar que ha rebut molt bones critiques, crec que em toca dir la meva, i encara que vaig ser molt reticent a fer-li cas en un primer moment, després de llegir comentaris de tot tipus, i de donar-li una segona oportunitat, reconec que una de dues, o que el muntatge a quallat en el meu subconscient, o que encara mantinc la meva objectivitat i he vist el bon saber fer d'aquesta senyoreta, i que si només ens fixem en la seva música trobem un bon equilibri entre la tradició vocal inspirada en algunes veus dels 60's, els corrents actuals del pop, la música electrònica i els arranjaments orquestrals, l'única cosa que trobo que no encaixa dins d'aquest so, és el seu intent d'incloure el hip-hop en la proposta. Estarem atents a com evolucionarà la seva proposta, doncs ja s'ha fet un lloc en aquest món, pesi a qui li pesi.

Ahora que parece que ya ha pasado un poco la euforia del ciclón Lana del Rey y su neomarketing, y de una actuación en el Sonar que ha recibido muy buenas criticas, creo que me toca decir la mía, y aunque fui muy reticente a hacerle caso en un primer momento, después de leer comentarios de todo tipo, y de darle una segunda oportunidad, reconozco que una de dos, o que el montaje a cuajado en mi subconsciente, o que aún mantengo mi objetividad y he visto el buen saber hacer de esta señorita, y que si sólo nos fijamos en su música, encontramos un buen equilibrio entre la tradición vocal inspirada en algunas voces de los 60's, las corrientes actuales del pop, la música electrónica y los arreglos orquestales, lo único que encuentro que no encaja dentro de este sonido, es su intento de incluir el hip-hop en la propuesta. Estaremos atentos a cómo evolucionará su propuesta, pues ya se ha hecho un hueco en este mundillo, pese a quien le pese.

Hot Chip - In Our Heads (2012)

Encara que la seva música sempre m'ha sonat un pèl comercial, reconec que tenen la seva qualitat, per a mi són com els Pet Shop Boys actuals, i reconec que en el seu moment els PSB no eren de la meva devoció, però la meva tolerància musical ha guanyat amb el temps i ara tinc la sort d'apreciar el poder dels Hot Chip, que ja porten amb aquest cinc treballs de gran alçada, on la seva música reflecteix que no només mengen del pop electrònic dels 80 's. I les seves aspiracions són molt més altes, encara que sembla que el món encara no estigui preparat per assimilar la seva música, ells s'ho perden.

Aunque su música siempre me ha sonado un pelo comercial, reconozco que tienen su calidad, para mí son como los Pet Shop Boys actuales, y reconozco que en su momento los PSB no eran de mi devoción, pero mi tolerancia musical ha ganado con el tiempo y ahora tengo la suerte de apreciar el poder de los Hot Chip, que ya llevan con este cinco trabajos de gran altura, donde su música refleja que no sólo comen del pop electrónico de los 80's. Y sus aspiraciones son mucho más altas, aunque parece que el mundo aún no esté preparado para asimilar su música, ellos se lo pierden.

Hidrogenesse - Un dígito binario dudoso. Concierto para Alan Turing (2012)

Originals com sempre, aquests catalans són ments inquietes immersos en el seu món particular, en aquest disc han volgut fer un homenatge en el centenari de la seva mort, al matemàtic i científic Alan Turing, precursor de la intel · ligència artificial, fidels a la seva electrònica bàsica han fet un disc de 8 temes a manera de biografia de certs moments de la cruel vida que va tenir el personatge d'aquesta història, amb un estil totalment retro-techno, com si es tractés d'una combinació entre la seva musica, Kraftwerk i Aviador Dro.

Originales como siempre, estos catalanes son mentes inquietas inmersos en su mundo particular, en este disco han querido hacer un homenaje en el centenario de su muerte, al matemático y científico Alan Turing, precursor de la inteligencia artificial, fieles a su electrónica básica han hecho un disco de 8 temas a modo de biografía de ciertos momentos de la cruel vida que tuvo el personaje de esta historia, con un estilo totalmente retro-techno, como si se tratase de una combinación entre su musica, Kraftwerk y Aviador Dro.

A Place to Bury Strangers - Worship (2012)

Irreverent foscor de guitarres distorsionades i màxima densitat, desconcertant tercer disc de la banda de Nova York, aquí tenim noise-rock, post-punk, dream-pop i shoegaze, omplen tota la seva música a base de capes de guitarres explosives plenes de mala llet , creant atmosferes que per moments releguen tots els altres instruments a l'abisme, és la primera vegada que s'encarreguen de la producció, la responsabilitat d'aquest so és només seva, és el que ells buscaven, es pot interpretar com un acte de protesta davant la situació actual, com a resposta al poc soroll que està fent aquesta societat aposentada i immobilista en la que estem vivint.

Irreverente oscuridad de guitarras distorsionadas y máxima densidad, desconcertante tercer disco de la banda de New York, aquí tenemos noise-rock, post-punk, dream-pop y shoegaze, llenan toda su música a base de capas de guitarras explosivas llenas de mala leche, creando atmósferas que por momentos relegan todos los demás instrumentos al abismo, es la primera vez que se encargan de la producción, la responsabilidad de este sonido es sólo suya, es lo que ellos buscaban, se puede interpretar como un acto de protesta ante la situación actual, como respuesta al poco ruido que está haciendo esta sociedad aposentada y inmovilista en la que estamos viviendo.

MF/MB/ - Folded (2010)

Quintet suec, amb una bona actitud a base d'indie-rock ballable, però no només això, quan van començar feien versions d'Arcade Fire, un bon punt de partida, però encara que amb el temps aquesta influència a quedat bastant enrere, la diversitat d'influències contemporànies és clara amb una varietat molt coherent, des del tema que us deixo molt LCD Soundsystem passant per el bo i millor de l'escena actual més en avantguarda.

Quinteto sueco, con una buena actitud a base de indie-rock bailable, pero no sólo eso, cuando empezaron hacían versiones de Arcade Fire, un buen punto de partida, pero aunque con el tiempo esta influencia a quedado bastante atrás, la diversidad de influencias contemporáneas es clara con una variedad muy coherente, desde el tema que os dejo muy LCD Soundsystem pasando por lo mejorcito de la escena actual más en vanguardia.

Los Punsetes - Una Montaña Es Una Montaña (2012)

Aquest tercer disc sí, un bon canvi, aquí la música també té el seu protagonisme, les guitarres a l'estil "Planetas" predominen en alguns temes, es nota que ara hi ha una producció treballada, "El Guincho" és el responsable, i la veu de Ariadna segueix sent l'essència del grup. Amb aquests canvis trobem un so més madur i coherent, que esperem sigui la tònica a seguir en els seus pròxims treballs.

Este tercer disco sí, un buen cambio, aquí la música también tiene su protagonismo, las guitarras al estilo "Planetas" predominan en algunos temas, se nota que ahora hay una producción trabajada, "El Guincho" es el responsable, y la voz de Ariadna sigue siendo la esencia del grupo. Con estos cambios encontramos un sonido más maduro y coherente, que esperamos sea la tónica a seguir en sus próximos trabajos.

a

Liars - WIXIW (2012)

Genials sempre genials, un altre exercici d'estil amb nota, banda inquieta que no para de canviar en cada disc, no és música per a tothom això sempre ha quedat clar en la seva proposta, en aquest disc juguen amb l'electrònica i escoltar la seva música demana una alta dosi d'atenció per apreciar tots els detalls de producció i escoltar tots aquests petits sons aconseguits a base d'una combinació entre instruments analògics i digitals, tot i que potser és el seu disc que s'acosta més al pop, continua sent un disc difícil, però que conté alguns temes molt més assequibles que altres vegades com és el cas del tema del vídeo que us deixo.

Geniales siempre geniales, otro ejercicio de estilo con nota, banda inquieta que no para de cambiar en cada disco, no es música para todo el mundo esto siempre ha quedado claro en su propuesta, en este disco juegan con la electrónica y escuchar su música pide una alta dosis de atención para apreciar todos los detalles de producción y escuchar todos estos pequeños sonidos conseguidos a base de una combinación entre instrumentos analogicos y digitales, aunque quizás es su disco que se acerca más al pop, sigue siendo un disco difícil, pero que contiene algunos temas mucho más asequibles que otras veces como es el caso del tema del video que os dejo.

Crocodiles - Endless flowers (2012)

Energia i més energia, però en aquest cas més positivista que en els seus anteriors treballs, i ara sí, ara l'han clavat, han consolidat la seva proposta, segueixen fidels als seus referents però ara ja amb el seu propi so, una correcta evolució del seu noise pop, del qual no s'obliden però que combinen perfectament amb el post punk i el shoegaze que trobarem a mesura que transcorren els deu temes del disc. Ja han deixat de ser una promesa per ocupar el lloc que els correspon dins d'aquest univers musical tan dispers.

Energía y más energía, pero en este caso más positivista que en sus anteriores trabajos, y ahora sí, ahora lo han clavado, han consolidado su propuesta, siguen fieles a sus referentes pero ahora ya con su propio sonido, una correcta evolución de su noise pop, del que no se olvidan pero que combinan perfectamente con el post punk y el shoegaze que encontraremos a medida que transcurren los diez temas del disco. Ya han dejado de ser una promesa para ocupar el lugar que les corresponde dentro de este universo musical tan disperso.

2:54 - 2:54 (2012)

Poca broma amb aquesta banda, guitarres distorsionades que evoquen misterioses melodies, veus encantadores que t'endinsen en l'ambient fosc i metòdic de la seva música i que abasten tot l'espectre musical, posada en escena magistral, pura genialitat, deu temes que et deixen amb ganes de més. Les germanes Thurlow donaran que parlar, sens dubte del millor de l'any.

Poca broma con esta banda, guitarras distorsionadas que evocan misteriosas melodías, voces encantadoras que te adentran en el ambiente oscuro y metódico de su música y que abarcan todo el espectro musical, puesta en escena magistral, pura genialidad, diez temas que te dejan con ganas de más. Las hermanas Thurlow darán que hablar, sin duda de lo mejorcito del año.

dEUS - Following Sea (2012)

Els mestres belgues han trigat menys d'un any a portar-nos un nou treball, i si del seu darrer disc "Keep you close" es podia deduir una apreciable descens d'inspiració, que no de qualitat, en aquest nou disc crec que han tornat a pujar el llistó a un gran nivell, aquí ens delecten amb una bona col·lecció de temes que ens mostren totes les seves bones maneres, per començar el disc ens trobem amb aquest tema que us deixo, una inquietant peça que ens mostra tot el que posteriorment ens trobarem, si, aquí no hi falta de res, misterioses sonoritats, plàcides melodies i la seva característica forma de cantar, un disc que els seus fans apreciaran ràpidament, i amb el qual els nous oients poden trobar uns nous companys que ja no podran oblidar mai.

Los maestros belgas han tardado menos de un año a traernos un nuevo trabajo, y si de su ultimo disco "Keep you close" se podía deducir una apreciable descenso de inspiración, que no de calidad, en este nuevo disco creo que han vuelto a subir el listón a un gran nivel, aquí nos deleitan con una buena colección de temas que nos muestran todas sus buenas maneras, para empezar el disco nos encontramos con este tema que os dejo, una inquietante pieza que nos muestra todo el que posteriormente nos encontraremos, si, aquí no falta de nada, misteriosas sonoridades, plácidas melodías y su característica forma de cantar, un disco que sus fans apreciarán rápidamente, y con el que los nuevos oyentes pueden encontrar unos nuevos compañeros que ya no podrán olvidar jamas.

Silversun Pickups - Neck of the woods (2012)

Si escoltes aquest video i trobes un mínim interès en la seva música, et convido a escoltar la resta de la seva discografia. És fàcil trobar les semblances amb els Smashing Pumpkins, però m'atreveixo a dir que aquesta banda són el que el senyor Corgan i els seus companys haguessin hagut de fer en el seu moment, crec que amb la seva intensitat, la densitat musical que desprenen i la veu menys trencada del seu vocalista, però més integrada, amb més cohesió, com si d'un instrument més es tractés, dóna una dimensió superior a la seva música. Accepto totes les crítiques que puguin venir dels seguidors dels SP, però està clara la qualitat d'aquesta banda si s'escolta sense prejudicis previs.

Si escuchas este video y encuentras un mínimo interés en su música, te invito a escuchar el resto de su discografía. Es fácil encontrar las semejanzas con los Smashing Pumpkins, pero me atrevo a decir que esta banda són lo que el señor Corgan y sus compañeros hubieran tenido que hacer en su momento, creo que con su intensidad, la densidad musical que desprenden y la voz menos rota de su vocalista, pero mas integrada, con más cohesión, como si de un instrumento más se tratara, da una dimensión superior a su música. Acepto todas las criticas que puedan venir de los seguidores de los SP, pero está clara la calidad de esta banda si se escucha sin prejuicios previos.

Lasers - Juno (2011)

Des de Barcelona, disc publicat a finals de l'any passat, banda amb actitud pop i estètica electro-espacial, aquí no hi ha guitarres, però tranquils, encara que l'ambient musical es desenvolupa a base de sintes, samplers i seqüenciadors, també hi ha instruments com el baix i la bateria que ens aportaran un so més orgànic, i tot això acompanyat per moments de veus shoegaze per acabar d'arrodonir un disc molt complet, on els temes aconsegueixen unes atmosferes molt coherents.

Desde Barcelona, ​​disco publicado a finales del año pasado, banda con actitud pop y estética electro-espacial, aquí no hay guitarras, pero tranquilos, aunque el ambiente musical se desarrolla a base de sintes, samplers y secuenciadores , también hay instrumentos como el bajo y la batería que nos aportarán un sonido más orgánico, y todo ello acompañado por momentos de voces shoegaze para acabar de redondear un disco muy completo, donde los temas consiguen unas atmósferas muy coherentes.

Citizens! - Here We Are (2012)

Sembla que s'està parlant molt d'aquesta banda, al seu darrera trobem tota la mateixa maquinària que ens va descobrir els exitosos Franz Ferdinand, i sí, també ens trobem la mateixa estètica, com si fossin una filial de l'última marca de moda del moment. Però bé si ens centrem en el que importa, podem dir que se'n surten prou bé, no inventen res, però amb un grapat de variades cançons de indie-pop ballables, amb una producció perfecta i amb un vocalista que fa gala d'una ambigua veu, aconsegueixen el seu objectiu d'estar en boca de tothom.

Parece que se está hablando mucho de esta banda, detras de ellos encontramos toda la misma maquinaria que nos descubrió a los exitosos Franz Ferdinand, y sí, también nos encontramos la misma estética, como si fueran una filial de la última marca de moda del momento. Pero bueno si nos centramos en lo que importa, podemos decir que la jugada les sale bastante bien, no inventan nada, pero con un puñado de variadas canciones de indie-pop bailables, con una producción perfecta y con un vocalista que hace gala de una ambigua voz, consiguen su objetivo de estar en boca de todos.

Soulsavers - The light the dead see (2012)

No dubto de la genialitat dels dos principals components dels Soulsavers, Ian Glover i Rich Machin, però fins ara no puc dir que la seva música m'hagi atret gaire, i no per que els seus diferents i reconeguts vocalistes convidats no tinguin veus amb suficient carisma i qualitat, però no els trobava el punt. He de reconèixer que soc seguidor dels Depeche Mode des dels inicis, però crec que ningú a hores d'ara dubte de la qualitat i carisma del Dave Gahan, que amb la seva veu de baríton, omple tota l'harmonia d'unes cançons que fa seves des del primer moment que se sent la seva veu, a més treballant unes cançons molt diferents a les que ens tenia acostumats amb els DM o en solitari, i amb les que també a col·laborat com a lletrista. En definitiva, una relaxada i bona posada en escena per a aquesta nova etapa, de la qual ja han anunciat que hi haurà un següent lliurament a principis de l'any que ve.

No dudo de la genialidad de los dos principales componentes de los Soulsavers, Ian Glover y Rich Machin, pero hasta ahora no puedo decir que su música me haya atraído mucho, y no por que sus diferentes y reconocidos vocalistas invitados no tengan voces con suficiente carisma y calidad, pero no los encontraba el punto. Debo reconocer que soy seguidor de los Depeche Mode desde los inicios, pero creo que nadie a estas alturas duda de la calidad y carisma del Dave Gahan, que con su voz de barítono, llena toda la armonía de unas canciones que hace suyas desde el primer momento que se siente su voz, además trabajando unas canciones muy diferentes a las que nos tenía acostumbrados con los DM o en solitario, y con las que también a colaborado como letrista. En definitiva, una relajada y buena puesta en escena para esta nueva etapa, de la que ya han anunciado que habrá una siguiente entrega a principios del año que viene.

Love of Lesbian - La Noche Eterna. Los Días No Vividos (2012)

I ara toca parlar d'ells, sí, ja s'ha dit de tot d'aquesta banda, ho sé, deplorades pels més autèntics i adorada per un ampli espectre de públic de l'indie patrio i no tan indie. Si estic fent aquesta suposada crítica és perquè tinc certa simpatia per la seva música, que no pel seu directe, però bé tranquils, no sóc cap fanàtic ni de bon tros, el que cal reconèixer és que han trobat la fórmula que tothom busca, deixeu l'enveja a part si podeu. Sí, tenen un so propi, la modesta veu de Santi Balmes dóna força joc i s'identifica clarament. Pel que fa al nou disc, crec que és el que es podia esperar a hores d'ara de la seva carrera, una mostra que o saben el que fan o almenys encerten de nou, moltes cançons, un guió amb lletres que sonen bastant serioses i bastant divertides , desconcertants o incoherents segons el tema, i la fórmula continua, posant frases estratègicament en el moment adequat. Són ells sens dubte, "eso es todo amigos".

Y ahora toca hablar de ellos, sí, ya se ha dicho de todo de esta banda, lo sé, deploradas por los más auténticos y adorada por un amplio espectro de público del indie patrio y no tan indie. Si estoy haciendo esta supuesta critica es porque tengo cierta simpatía por su música, que no por su directo, pero bueno tranquilos, no soy ningún fanático ni mucho menos, lo que hay que reconocer es que han encontrado la fórmula que todo el mundo busca, dejad la envidia aparte si podeis. Sí, tienen un sonido propio, la modesta voz de Santi Balmes da bastante juego y se identifica claramente. En cuanto al nuevo disco, creo que es lo que se podía esperar a estas alturas de su carrera, una muestra que o saben lo que hacen o al menos aciertan otra vez, muchas canciones, un guión con letras que suenan bastante serias y bastante divertidas, desconcertantes o incoherentes según el tema, y la fórmula continúa, poniendo frases estratégicamente en el momento adecuado. Son ellos sin duda, "eso es todo amigos".

Hallelujah The Hills - No one knows what happens next (2012)

El primer tema del disc "Get me in a room" ens farà pensar que estem davant una banda que podem incloure dins del corrent que va sorgir arran de l'èxit dels Arcade Fire, sobretot per l'acompanyament coral típic d'aquesta banda, però al llarg del disc trobem importants diferències, amb una notable influència folk equiparable al so dels Eels, això és apreciable sobretot per la manera de fer del seu cantant que ens recorda per moments a Mark Oliver, encara que podem rescatar fragments amb influències més pop, que ens farà més amena l'escolta de la resta del disc.

El primer tema del disco "Get me in a room" nos hará pensar que estamos ante una banda que podemos incluir dentro de la corriente que surgió a raíz del éxito de los Arcade Fire, sobre todo por el acompañamiento coral típico de esta banda, pero a lo largo del disco encontramos importantes diferencias, con una notable influencia folk equiparable al sonido de los Eels, esto es apreciable sobre todo por la manera de hacer de su cantante que nos recuerda por momentos a Mark Oliver, aunque podemos rescatar fragmentos con influencias mas pop, que nos hará más amena la escucha del resto del disco.

Get cape. Wear cape. Fly - Maps (2012)

Com si d'una versió paral·lela de Blur es tractés us deixo aquest vídeo, un disc irregular però ple de referències prou divertides com per atreure la meva atenció, no és el seu primer disc, aquest és el quart, i en ell es menja de tot, des els esmentats Blur fins als mateixos Flaming Lips passant pels Television Personalities, increïble combinació que pot despistar més d'un, però que al llarg de tot el disc té grans moments.

Como si de una versión paralela de Blur se tratara os dejo este video, un disco irregular pero lleno de referencias suficientemente divertidas como para atraer mi atención, no es su primer disco, este es el cuarto, y en él se come de todo, desde los mencionados Blur hasta los mismisimos Flaming Lips pasando por los Television Personalities, increible combinación que puede despistar a mas de uno, pero que a lo largo de todo el disco tiene grandes momentos.

Dunes - Noctiluca (2012)

Disc que no destaca especialment en un primer moment, però que amb una segona escolta es comença a trobar moments especials que poden recordar a la Siouxie més introspectiva, però amb un so més a l'estil del "indie" dels 90, aquesta banda de Los Angeles surt de les cendres del grup Mika Miko, una banda de punk estripat de la qual han renegat totalment en la seva nova aventura, on es nota una producció cuidada amb un estil fora dels nous corrents i que aporten una manera diferent de fer, en el context actual musical.

Disco que no destaca especialmente en un primer momento, pero que con una segunda escucha se empieza a encontrar momentos especiales que pueden recordar a la Siouxie más introspectiva, pero con un sonido más al estilo del "indie" de los 90, esta banda de los Angeles sale de las cenizas del grupo Mika Miko, una banda de punk desgarrado de la que han renegado totalmente en su nueva aventura, donde se nota una producción cuidada con un estilo fuera de las nuevas corrientes y que aportan una manera diferente de hacer en el contexto actual musical.

Dali's Car - InGladAloneness EP (2012)

L'any 1984 Peter Murphy i Mick Karn abandonen els seus projectes amb Bauhaus i Japan respectivament, en aquest moment formen Dali 's Car i treuen "The Waking Hour" un disc que en aquell moment no va tenir molt èxit, però que amb el temps es va convertir en tot un disc de culte. El juny de 2010 diagnostiquen un càncer a Mick Karn, i a l'agost d'aquest mateix any es torna a reunir amb el seu amic Murphy amb la intenció de crear un nou LP, però malauradament el 4 gener 2011 Karn ens deixa. El multiinstrumentista no pot veure realitzat el seu somni de completar un nou LP de Dali 's Car, però en Murphy juntament amb la família de Karn decideixen treure els 5 temes que tenien gravats en l'EP "InGladAloneness" inclosa una versió cantada de "Artemist" tema instrumental en el primer disc de la banda. Una llàstima la mort de Karn, doncs ens haguessin pogut deixar un grapat més de bones cançons.

En el año 1984 Peter Murphy y Mick Karn abandonan sus proyectos con Bauhaus y Japan respectivamente, en ese momento forman Dali 's Car y sacan "The Waking Hour" un único disco que en ese momento no tuvo mucho éxito, pero que con el tiempo se convirtio en todo un disco de culto. En junio de 2010 diagnostican un cáncer a Mick Karn, y en agosto de ese mismo año se vuelve a reunir con su amigo Murphy con la intención de crear un nuevo LP, pero desgraciadamente el 4 de enero de 2011 Karn nos deja . El multi-instrumentista no puede ver realizado su sueño de completar un nuevo LP de Dali 's Car, pero en Murphy junto con la familia de Karn deciden sacar los 5 temas que tenían grabados en el EP "InGladAloneness" incluida una versión cantada de "Artemist" tema instrumental en el primer disco de la banda. Una lastima la muerte de Karn, pues nos hubiesen podido dejar un puñado más de buenas canciones.

Deep Sea Arcade - Outlands (2012)

Des d'Austràlia, trobem un disc molt complet i melòdic, de psicodèlia pop al so Madchester amb Stones Roses com a clara referència és com es podría definir el seu so, la veu fa que tot flueixi d'una manera coherent i les guitarres sonen amb detall i intensitat adequada, la primera part del disc és notable, després es mostra irregular però mantenint un nivell molt correcte, trobo que és un molt bon punt de partida, haurem d'estar pendents d'aquesta banda, prometen.

Desde Australia, encontramos un disco muy completo y melódico, de psicodelia pop al sonido Madchester con Stones Roses como clara referencia es como se podría definir su sonido, la voz hace que todo fluya de una manera coherente y las guitarras suenan con detalle e intensidad adecuada, la primera parte del disco es notable, después se muestra irregular pero manteniendo un nivel muy correcto, creo que es un muy buen punto de partida, tendremos que estar pendientes de esta banda, prometen.

Beach House - Bloom (2012)

Dreampop amb majúscules, delicades melodies que semblen arribar cada vegada a més gent, amb aquest quart disc sembla que tothom s'ha posat d'acord en afalagar la grandiositat d'aquesta parella de músics, si amb l'anterior disc "Teen Dream" van arribar al zenit del seu so, en aquest nou disc no abaixen el cap i es manté el nivell a una bona alçada, no, no és perfecte, però aqui està el seu encant, la perfecció està sobrevalorada, ja des d'un primer moment ens enreden amb un embull de sons que ens atraparà per sempre més.

Dreampop con mayúsculas, delicadas melodías que parecen llegar cada vez a más gente, con este cuarto disco parece que todo el mundo se ha puesto de acuerdo en halagar la grandiosidad de esta pareja de músicos, si con el anterior disco "Teen Dream" llegaron al cenit de su sonido, en este nuevo disco no bajan la cabeza y se mantiene el nivel a una buena altura, no, no es perfecto, pero aquí está su encanto, la perfección está sobrevalorada, ya desde un primer momento nos enredan con una maraña de sonidos que nos atrapará para siempre.

The Wedding Present - Valentina (2012)

A l'any 1985 quan TWP van començar, el terme "indie" no s'havia inventat com a corrent musical, en aquell moment parlàvem de música alternativa, però després de 27 anys tothom té clar que l'autèntica filosofia indie no seria el mateix sense aquesta banda, van parar el projecte al 1997 per continuar amb Cinerama i al 2004 tornen a escena amb un disc de pop majistral "Take Fountain" després varen voler continuar aquest camí pop amb "El Rey" sense gaire encert, i ara amb el David Gedge com únic supervivent ens porten "Valentina", un disc que com era fàcil pensar torna als inicis, però amb la producció i qualitat de so actual, aquest so brut ja no ho és tant, i és més assimilable a un públic actual i a la vegada exigent, on no defraudarà la seva habitual sinceritat musical.

Sigur Ros - Valtari (2012)

Després d'una pujada meteòrica, és d'agrair que un grup arribat aquest moment de la seva carrera, posi els peus a terra i agafi del fre de mà per tornar a fer una música feta des de l'ànima mes profunda, i deixar el pop pel seu carismàtic cantant, on el Jónsi sembla que també se sent còmode però que potser no tant la resta de la banda, es podrà dir el que es vulgui d'aquest disc però crec que la seva sinceritat musical el defineix per si mateix. Llarga vida a Sigur Ros!!!

Here We Go Magic - A different ship (2012)

Destacable d'aquest treball és la producció a carrec de Nigel Godrich dels Radiohead, el qual marca la singularitat de cada tema dintre del seu univers particular, i al llarg de tot el disc anem descobrint una diversitat destacable, però que fins i tot en els temes menys remarcables del disc, aconsegueix un nivell de detall en els arranjaments que li dona un so elegant dins de la raresa de la proposta d'aquesta banda.

Garbage - Not your kind of people (2012)

Ara si, ja es pot parlar amb propietat de la tornada de la banda de Shirley Manson, un disc fet sense més pretensions d'agradar als seus fans de sempre, que no són pocs, i que tal com està el "mundillo" musical és el millor que han pogut fer, perquè amb l'onada de bones bandes que hi ha actualment fer-se un lloc és difícil, de tota manera sense ser el seu millor disc, crec que és prou correcte i fidel al so tipic de la banda.

Chromatics - Kill for love (2012)

Des de la seva aparició a la banda sonora de "Drive" el seu èxit ha anat in crescendo, en aquest nou disc en format de doble cd, tenim grans cançons d'electrònica etèria i guitarres post-punk amb veu femenina de xiuxiuejant elegància que ja és marca de la casa, i altres temes instrumentals que sembla no portar enlloc, però que ens preparen per descobrir el següent gran tema. A més el grup ens regala online un disc amb temes d'aquest disc però sense percussions, i el que es podría pensar que és despullar les cançons, es planteja com un exercici d'estil molt aconseguit en una mena de possible soundtrack imaginari, també molt recomenable. http://www.sendspace.com/pro/dl/7c67td

Tales of Murder and Dust - Hallucination of Beauty (2012)

Des de Dinamarca ens porten un so atmosfèric i psicodèlic amb sonoritats medievals i hindús, entre Dead Can Dance i Piano Magic..., per dir-ho així. El podeu descarregar des de el seu bandcamp al preu que vosaltres volgueu.

Maika Makovski - Thank you for the boots (2012)

La mallorquina fa un pas més en la seva aclamada carrera musical, aquí més optimista que en els seus anteriors treballs, però sense deixar de ser prou inquieta per provar sort amb tot tipus de sons, té el do de la versitalitat, encara que potser amb una varietat excessiva es desvirtua l'essència estilística, sembla que encara està buscant el seu camí però fins que el trobi ens està deixant molt bones sensacions.

Magic Wands - Aloha Moon (2012)

Ara que han tornat el Garbage, crec que Magic Wands amb el seu primer treball se'ls han avançat per un mes i han fet el disc que els tocava fer als companys de Shirley Manson, amb això queda tot dit.

De La Mancha - The End Of Music (2012)

De La Mancha són suecs i practiquen una mena de pop atmosfèric i relaxat ple d'emocions contingudes, cançons que sobrepassen els cinc minuts fàcilment però que no es fan pesades, un disc per a moments d'introspecció personal...

Seventeen Evergreen - Steady on, scientist! (2012)

Des de Sant Francisco, aquest duo a parit un segon disc molt complet ple de referències clares, però molt aconseguit, amb un so a base de rock-psicodèlia-electrònica amb tocs d'experimentació que li donen un aire molt actual.

Infadels - The Future of the Gravity Boy (2012)

Tercer disc després de quatre anys, 10 temes de rock ballable seguint els mateixos cànons dels seus anteriors treballs, no defrauden, et faran passar una bona estona, ideals per una bona festa indie...!!!

120 Days - 120 days (2006) i 120 days II (2012)

Dos són els discos de 120 Days el I del 2006 i sis anys després el II, i al meu entendre aquest nois Noruecs han sofert una involució total, ho dic perquè després d'un magnific primer disc de pop alternatiu, space rock, indie i post punk adornat d'electrònica, ens porten un segon disc bàsicament electrònic amb alguna excepció com el primer tema del disc, total que si no fos pel primer disc diria que no està malament, però..., us deixó un vídeo d'un tema del primer disc.

Lotus Plaza - Spooky action at a distance (2012)

El guitarra de Deerhunter, Lockett Pundt en solitari, una mina aquesta banda, pop lo-fi, shoegaze melancólic i delicat, un bon disc que es mou entre les guitarres dels My Bloody Valentine i per moments les melodies i repeticions dels Stereolab i els mateixos Deerhunter, tot molt subtil i càlid.

XTRNGR - Together (2012)

Kenny Perez és XTRNGR, artista manresà que ens ofereix un nou treball amb 8 temes de minimal ambient cada vegada mes elaborat i guanyant en densitat ambiental, paisatges sonors per a moments de relax, per escapar de tot plegat i deixar-se portar..., amb la col·laboració de Genoveva posant veus en un dels temes i un remix a càrrec de Davic Nod. A més està tenint una bona repercussió a nivell nacional, a sonat a Siglo 21 i a Atmósfera de Radio3.
http://discontinurecords.bandcamp.com/album/together

Light Asylum - Light Asylum (2012)

Disc de debut, experiment post-punk, essència gòtica, electrònica robòtica de ball, en definitiva revival sintètic vuitantero..., no hi ha més, però tampoc passa res, no?

Disappears - Pre Language (2012)

Densa sonoritat, essència krauftrock, melodies rebestides de guitarres, en alguns moments podem pensar en els Sonic Youth més continguts com a clara influència, però no queda aqui la cosa..., disc a escoltar amb profunditat i al final et quedarà una agradable sensació...

This is Head - 0001 (2010)

Suecs si, però no el típic grup suec, les seves influències van més enllà dels habituals, aconseguint un pop de sonoritats molt cuidades amb la justa electrònica i de consistencia continguda...

Orbital - Wonky (2012)

Amb el single de presentació http://youtu.be/Q9675nvyses i que dóna nom al disc vam tenir una sensació de que tornaven amb energies renovades, després escoltant tot el disc toques de peus a terra i trobes un disc correcte i madur, han passat els anys i ara trobem moments amb fantàstics paisatges sonors acompanyats de temes més enèrgics però alhora ambientals al més pur estil Orbital de tota la vida i algunes col·laboracions com la de Zola Jesus amb aquest curiós i reflexiu video.

Mishima - L'amor feliç (2012)

No sóc molt amant de la música en català, es nota...? però he de reconèixer que aquesta banda té alguna cosa especial que no trobo en la majoria de grups, deu ser per la seva cuidada musicalitat o aquesta veu que no sembla ser gran cosa, però que té un algo que m'agrada.

Metropol - My own gravity (2011)

Grup de Valencia, amb un so de clares influències a Interpol, Coldplay o els mateixos The Cure, tot molt correcte.

Made in Japan - Sights and sounds (2012)

Pop melòdic, elegant aposta d'aquests australians que guanyen a cada escolta, de clara referència als 80`s, com uns Cinematics però menys contundents.

Dark Dark Dark - Wild go (2010)

Pop, foscor, musicalitat dispersa per a ments inquietes, interessant visió musical, té alguna cosa que els fa especials i que no sé descriure, insisteixo... interessants.

We Have Band - Ternion (2012)

Mestres del so sintètic, construccions harmòniques, contundents i alhora suggerents, veus amb aptitud marcada i electrònica intel·ligent, un bon segon disc que no defrauda en absolut.

Cant - Dream come true (2011)

Chris Taylor productor i baixista de Grizzly Bear en solitari, un sugerent disc amb bases a l'estil de Twin Shadow, el qual col·labora al disc.

Bear in Heaven - I love you, it's cool

Pop del seu temps, arranjaments subtils i un so plàcidament aconseguit.

2011 SelecSession 4.5 SPANISH OPTION

Darrera SelecSession del 2011 i a més monogràfica, aquí dono per acabades les meves sessions dedicades al més destacat dels meus descobriments de l'any passat..., que vagi de gust!!!

http://divshare.com/download/17435099-529

SelecSession 4.5 SPANISH OPTION by The Listener Infinite DJ

1. QUERIDO WATSON – Trance (Manresa)
2. AMBROS CHAPEL – Lovers
3. IGLOO – Años luz
4. NUDOZURDO – Prometo hacerte daño
5. EL COLUMPIO ASESINO – Toro
6. DISCO LAS PALMERAS! – A los indecisos
7. PLOUEN – Sardina 1 (Manresa)
8. SECOND – Autodestructivos 
9. NIÑOS MUTANTES – Canciones de personas y animales
10. LA HABITACION ROJA – Quiromantico (Sr. Chinarro)
11. LOS PILOTOS – Cero en blanco (cut to SelecSession)
12. CATPEOPLE – She was an astronaut
13. THE SIDE POCKETS – Killer town
14. MENDETZ – Between sleep and awake
15. BRAVO FISHER! – Overnighters 
16. CHINESE CHRISTMAS CARDS – Dreams
17. WE ARE STANDARD – 07:45 (Bring me back home)
18. THE GOOD COMPANY – Sing a song
19. DOLORES – Cortafuegos
20. ORNAMENTO Y DELITO – Traje Negro
21. CORDEROLOBO – Lo que veian venir
22. ELADIO Y LOS SERES QUERIDOS – La Cruz
23. MAGA – Desde el aire 
24. XTRNGR – Karma (cut to SelecSession) - Manresa

Django Django - Django Django

Treuen el seu primer LP després de tres anys d'elaboració, original i molt variat on trobem ritmes de tot tipus, combinats amb gran habilitat, molt recomanable, segur que si ho escolteu amb atenció tots trobareu alguna canço especial que us fará el dia més suportable, una gran experiencia.

2011 SelecSession 4.4

Aqui teniu la penúltima de les SelecSessions dedicades als meus descobriments mes destacats de l'any 2011, properament faré l'última dedicada al panorama estatal.

Que ho gaudiu...

http://www.divshare.com/download/17321924-5c7

SelecSession 4.4 by The Listener Infinite DJ

• 1. APPARAT – Song of Los
  2. AUSTRA – Lose it
  3. ACTIVE CHILD – Shield & Sword
  4. FUTURE ISLANDS – Balance
  5. CLAP YOUR HANDS SAY YEAH – Hysterical
  6. THE WHIP – Keep or delete
  7. COLD CAVE – Confetti
  8. THE NEW DIVISION – Saturday night
  9. DJ SHADOW – Warning call (feat. Tom Vek)
  10. THE EXPLODING BOY – Torn
  11. M83 – Midnight city
  12. MILES KANE – Come closer
  13. FRENCH FILMS – Golden sea
  14. THE SHOES – Time to dance
  15. BYE BYE BICYCLE – Northpole
  16. FOSTER THE PEOPLE – Pumped up kicks
  17. YUKSEK – Always on the run
  18. BLOOD ORANGE – I’m sorry we lied
  19. MASQUER – Stark naked
  20. THE KOOKS – Mr. Nice Guy
  21. AIRSHIP – Kids
  22. SNOW PATROL – Called out in the dark

Miike Snow - Happy to You

Ara ens posarem una miqueta comercials, però per sort també hi ha vida a l'univers comercial o mainstream mes racional, i una bona mostra es aquesta, o no?.

WhoMadeWho - Brighter

Ho han tornat a fer, un altre gran disc, potser no superi l'anterior "Knee deep" però aguanta a un nivell prou alt per gaudir de bones cançons, com el single "Inside world" primer tema del disc i el mes optimista, després ens trobem tot tipus de propostes amb ambients diversos per distreure al personal més entès en aquest tipus de bandes.

La Habitacion Roja - Fue electrico

Llarga vida al pop ben fet, La Habitación Roja en progressió permanent, molts anys porta aquesta banda donant guerra per tot el país i sembla que ara tenen més recolçament que mai, un bon disc i una gran banda, si senyor.

Pegasvs - Pegasvs

Duo chico-chica, Sergio i Luciana, electrònica espacial analògica, una veu que hipnotitza, tot molt ben vestit per aconseguir un so que convença a propis i estranys, bravo!!!.

High Places - Original colors (2011)

Són un duo de Brooklyn que practiquen una electrònica pausada amb ritmes dance i la veu de Mary Pearson que aporta una delicada visió a les cançons.

John Talabot - Fin

Més conegut pel house, però que ha fet remixes per gent com The XX o Shit Robot, dels quals ha d'haver tret en part el nou camí a seguir, "Fin" d'una etapa de grans hits. Aquest és un disc d'una electrònica suau però compacta on es nota una tècnica digna del millor productor.

Soap & Skin - Narrow

Profunda melancolia, fosques tendències, atmosferes etèries, una veu molt especial i un so que s'allunya de modes o tendències, Anna Plaschj ens deixa un disc per escoltar amb deteniment, que inclou una versió més relaxada del famós "Voyage voyage" com a detall curiós.

Gracies a Kenny per l'aportació.

School Of Seven Bells - Ghostory

Dream pop de gran alçada, veus celestials i un so molt depurat, com ja ha estat habitual en els seus anteriors discos.

Human Tetris - Happy Way in the Maze of Rebirth

Després de la publicació d'uns quants Ep's on ja demostraven les seves intencions sonores, arriba el seu primer llarg, per als que no els conegui dir que son Russos i la seva música es de clara inspiració Joy Division, però se'ls a de reconèixer que han aconseguit un so propi, han suavitzat el seu so i ho han fet més melòdic.

Fanfarlo - Rooms Filled With Light

Una aposta més seria i madura, però sense perdre la perspectiva respecte al seu anterior àlbum. Un bon disc i un so molt correcte.

Black Twig - Four Notes

Aquesta banda de Finlàndia pinta bones maneres, so compacte, bones guitarres i una petita dosi d'experimentació que els fan molt agradables a orelles inquiets.

Desire - II (2009)

També de la banda sonora de Drive he descobert a Desire, una banda de Canadà on precisament hi han membres de Chromatics i de Glass Candy, i la veu de Megan Louise, un bon disc on és nota una bona producció i un so molt acurat.

Air - Le voyage dans la lune

El nou disc dels Air és una banda sonora inspirada en la pel·licula muda de l'any 1902 del mateix nom, amb la curiositat de que és va trobar la darrera còpia del film a la filmoteca de Catalunya. Però parlant de la seva música podem dir que sense ser cap obra mestra, és deixar escoltar be amb les tipiques melodies made in Air que estem acostumats i alguna colaboració destacada com la de Victoria Legrand (Beach House) i Au Revoir Simone.

Chromatics

Ja fa temps que els tinc presents però no els havia fet cas fins fer un repas de l'excelent soundtrack de la pel·licula Drive, deixant de banda el seu primer llarg que sembla mes un disc de experimental-undergroud-postpunk per dir-ho d'alguna manera, trobo que discos com "Plaster hounds (2004)", "In shining violence (2007)", "Night drive (2007)" i "In the city (EP 2010)" son dignes de ser destacats pel seu so i atmosferes que ens porten a pensar en gent com Massive Attack o Unkle per exemple, però marcant el seu propi estil.

dEUS - Keep you close (2011)

Tot i que el canvi de so és palpable als darrers treballs de la banda, més relaxats, més pop, més clàssics, no es pot negar la qualitat que desprenen quan escoltes temes com aquest que us deixo.

Chairlift - Something

Com be diu el colega Josep Maria Monge al Intercanviador Cultural "cosa fina" aquest grup, pop delicat amb uns arranjaments en què es nota la mà d'Alan Moulder a la producció d'alguns temes del disc recordant sons dels primers Depeche Mode.

Trust - Trst

Retroelectropopindustrial, la veritat és que s'agraeix escoltar un disc com aquest, ara que ja comencem a estar saturats de tanta electroplastilina.

The Big Pink - Future this

Primera novetat destacable de l'any, segon disc, s'allunyen del seu so original i s'acosten a un so més electropop, més comercial, més al que s'estila últimament.
Jo segueixo preferint el so del seu primer disc, molt més personal.

Clan of Xymox - Darkest Hour (2011)

Mantenint l'univers darkwave, ens tornen a oferir un disc en la linea habitual, amb classe, elegància i sense perdre els papers, com ha de ser. 28 anys al peu del canó i tretze àlbums, molt grans!!!

Curve - The New Adventures of Curve (2002)

Comencem tímidament el 2012 amb un disc de fa 10 anys, els meus idols "Curve", últim disc publicat per aquesta mítica banda, en aquest disc van fer una evolució a un so mes electrònic però mantenint la seva intensitat habitual, encara que sembla no els va convèncer gaire, doncs va ser el seu últim disc.

Airship - Stuck In This Ocean (2011)

Magnífic disc, són de Manchester, tenen vint anys i Dan Austin a la producció (Doves). I un so més que notable de bones guitarres, un grup al qual haurem de seguir de prop.

The Good Company - Dearland (2011)

Entre Barcelona i Canaries es forma aquest grup, que facturen un dels discos més elegants del panorama de l'indie pop nacional fet en anglès.

Bravo Fisher! - We were overnighters (2011)

Guillermo Galguera val·lisoletà establert a Madrid, ens demostra com fer un bon disc amb l'única ajuda d'un ordinador, un disc per animar qualsevol festa indie que vulgui fer ballar als presents.

Fasenuova - A la quinta hoguera (2011)

Underground, avantguarda nacional, em recorden a "Los Iniciados" dels anys 80's, un cop d'aire fresc, curios i inquietant disc, per gent amb un paladar generós.

Corderolobo - Corderolobo (2011)

Són de Chile, millor dit és de Chile doncs Carlos Vargas es l'únic component que toca tots els instruments per fer aquest disc, però aquest senyor no va començar ahir, porta mes de deu anys fent música com a fundador del grup Yupistam (1997-2007), aquest es un disc que pot competir en qualitat creativa amb l'indie nacional i  posar las bases d'un camí a seguir. 

2011 SelecSession 4.3 of my discoveries

Any nou, SelecSession nova encara que continuem repassant el 2011.
http://www.indamix.es/podcast/2011-selecsession-43-my-discoveries-listener-infinite-dj

1.         THE HORRORS – Moving further away
2.         THE JAPANESE POPSTARS – Joshua
3.         JOHN MAUS – Believer
4.         DIGITALISM – 2 hearts
5.             WOLF GANG – Lions in cages
6.             METRONOMY – The bay
7.             BOMBAY BICYCLE CLUB – Shuffle
8.            YUCK – Get away 
9.            PS I LOVE YOU – Facelove
10.           TRUE WIDOW – Night witches 
11.            FORMER GHOSTS – Chin up
12.            HARD-FI – Fire in the house
13.           THE RAPTURE – Children
14.           MANICURE – Moonshine
15.        THE DRUMS – Money
16.           LADYTRON – Ritual
17.        CSS – You could have it all
18.           WHOMADEWHO – Every minute alone
19.                       KASABIAN – Re-wired
20.           S.C.U.M. – Whitechapel
21.           GHOST SOCIETY - Isolated